L’irlandès primitiu, paleoirlandès o irlandès arcaic[1] (en irlandès, Gaeilge Ársa) és la forma coneguda més antiga de l’irlandès i, per tant, de les llengües goidèliques, coneguda només a partir de fragments, en gran part noms personals, gravats en pedra en alfabet ogham a Irlanda i a la Gran Bretanya occidental des de voltants del segle IV fins als segles VII o VIII.
Les inscripcions oghàmiques transcrites, que manquen de lletra per al fonema /p/, mostren que l’irlandès primitiu era molt semblant en morfologia i flexió al gal, al llatí, al grec i al sànscrit. Aquesta llengua arcaica té poques característiques distintives de l’irlandès modern i és difícil de reconèixer-lo com a una forma d’irlandès.
Actualment, es coneixen més de 300 inscripcions en ogham a Irlanda, incloent-hi les 121 trobades al comtat de Kerry i les 81 al comtat de Cork, i més de 75 que es van trobar fora d’Irlanda i a l’oest de la Gran Bretanya i l’Illa de Man. A més, se n’han descobert 40 a Gal·les, on tribus irlandeses es van assentar al segle III, i unes 30 a Escòcia, tot i que algunes estan escrites en llengua picte. Moltes de les inscripcions de la Gran Bretanya són bilingües en irlandès i en llatí, però cap d’elles mostra cap signe d’influència del Cristianisme o de la tradició epigràfica cristiana, cosa que suggereix que daten d’abans del 391, quan el Cristianisme es va convertir en la religió oficial de l’Imperi Romà; només una dotzena d’inscripcions irlandeses en mostren algun rastre.
La majoria de les inscripcions oghàmiques són memorials que consisteixen en el nom del difunt en el cas genitiu, seguit de MAQI, MAQQI “del fill” (en irlandès modern mic), i el nom del seu pare; o AVI, AVVI “del net” (en irlandès modern uí) i el nom de l’avi: per exemple DALAGNI MAQI DALI “[la pedra] de Dalagnos fill de Dalos”. De vegades, l’expressió MAQQI MUCOI “del fill de la tribu” s’utilitza per mostrar l’afiliació tribal. Algunes inscripcions es van crear per ser senyalitzadors de límits territorials.
McManus, Damian. A Guide to Ogam, Maynooth 1991.
Letra |
Significado |
Bríatharogam Morainn mac Moín |
Bríatharogam Maic ind Óc |
Bríatharogam Con Culainn |
||
ᚁ |
B |
Beithe |
'Abedul' |
féochos foltchain |
glaisem cnis |
maise malach |
ᚂ |
L |
Luis |
'Llama' o 'Hierba' |
lí súla |
carae cethrae |
lúth cethrae |
ᚃ |
F |
Fern |
'Aliso' |
airenach fían |
comét lachta |
dín cridi |
ᚄ |
S |
Sail |
'Sauce' |
lí ambi |
lúth bech |
tosach mela |
ᚅ |
N |
Nin |
'Peine' |
costud síde |
bág ban |
bág maise |
ᚆ |
H |
Úath |
'Miedo' |
condál cúan |
bánad gnúise |
ansam aidche |
ᚇ |
D |
Dair |
'Roble' |
ardam dosae |
grés soír |
slechtam soíre |
ᚈ |
T |
Tinne |
'Hierro (barra)' |
trian roith |
smiur gúaile |
trian n-airm |
ᚉ |
C |
Coll |
'Avellano' |
caíniu fedaib |
carae blóesc |
milsem fedo |
ᚊ |
Q |
Cert |
'Arbusto' o 'Harapo' |
clithar baiscill |
bríg anduini |
dígu fethail |
ᚋ |
M |
Muin |
'Cuello' |
tressam fedmae |
árusc n-airlig |
conar gotha |
ᚌ |
G |
Gort |
'Campo' |
milsiu féraib| |
ined erc |
sásad ile |
ᚍ |
GG |
Gétal |
'Matar' |
lúth lego |
étiud midach |
tosach n-échto |
ᚎ |
Z |
Straif |
'Azufre' |
tressam rúamnai |
mórad rún |
saigid nél |
ᚏ |
R |
Ruis |
'Rojo' |
tindem rucci |
rúamnae drech |
bruth fergae |
ᚐ |
A |
Ailm |
'Pino' |
ardam íachta |
tosach frecrai |
tosach garmae |
ᚑ |
O |
Onn |
'Fresno' |
congnaid ech |
féthem soíre |
lúth fían |
ᚒ |
U |
Úr |
'Tierra' |
úaraib adbaib |
sílad cland |
forbbaid ambí |
ᚓ |
E |
Edad |
|
érgnaid fid |
commaín carat |
bráthair bethi (?) |
ᚔ |
I |
Idad |
'Tejo' |
sinem fedo |
caínem sen |
lúth lobair (?) |
ᚕ |
EA |
Ébad |
|
snámchaín feda |
cosc lobair |
caínem éco |
ᚖ |
OI |
Óir |
'Oro' |
sruithem aicde |
lí crotha |
|
ᚗ |
UI |
Uillenn |
'Codo' |
túthmar fid |
cubat oll |
|
ᚘ |
IO |
Iphín |
'Espino' |
milsem fedo |
amram mlais |
|
ᚙ |
AE |
Emancholl |
'Idéntico al avellano' |
lúad sáethaig |
mol galraig |